VA PASSAR A CAN PONS

Tot va començar fa molt, molt, molt de temps. L'Emilia m'havia comentat que era a Can Pons on es realitzaven les reunions socials, les grans festes, les trobades de la burgesia i les anotacions culturals, on probablement els seus distingits inquilins haurien deixat empremta. Va patir un llarg període de decadència i oblit per tornar a trobar activitat, no tan frenètica ni tan activa com abans, però sí més em acord amb els temps actuals a partir dels 70's. Infinitat de fotos, penjades a les parets de les habitacions de les golfes, donen fe d'un passat llunyà amb un marcat accent cultural. La recuperació va venir de la mà les celebracions familiars. Una festa serviria d'excusa per exposar avantguardistes pintures, complexes escultures, o muntatges de vídeo-art, amanits sempre amb notes gastronòmiques que poguessin aportar el detall final per convertir un guateque en alguna cosa més. Un llibre de convidats és fidel testimoni dels convidats que van començar després d'un viatge a París. La visita de cortesia de qui ens va mostrar la visió moderna de la Ciutat de les Llums, distant de les icones més recognoscibles, va servir al parisenc europeista per instal·lar-se a la ciutat Comtal. Va ser ell qui va escriure la primera pàgina del llibre de visites que es va iniciar als anys 80 's. Després van venir molts i molts altres......., desgraciadament, no podem tornar el temps enrere, i no tenim cap document gràfic del temps que Leopoldo Panero va viure amb la seva família ( la seva esposa, Felicidad Blanc, i els seus fills, Juan Luis, Leopoldo María, y José Moises "Michi") a Can Pons, mentre preparava la III Bienal de cultura hispanoamericana que es va fer a la ciutat de Barcelona a l'any 1955, ni de les visites que vàren fer Luís Buñuel (cosí dels propietaris de la finca) o Salvador Dalí, amic de Juan Ramón Masoliver, figura important en l'entramat cultural viscut a Can Pons, com mencionable va ser la visita dels membres de la banda de Rock "Caravan", amb un improvisat i impressionant sol amb viola que va realitzar Geoff Richardson, per convertir la trobada en màgica. En una edició especial del Disc "The unauthorised Breakfast Item" van agraïr la gran hospitalitat que vàren rebre durant la visita a Can Pons després de l'actuació feta a la sala "Luz de Gas". A la foto tenim els membres de la banda i uns amics que voluntàriament van ajudar-nos durant la gira.

Els enregistraments de videoclips també s'han donat en la història recent d'aquesta singular finca, situada a la part sud de la Serralada de Marina. Itaca Band va gravar "OJALÁ". 

membres del rodatge del video-clip.

Suniverst va gravar part del seu hit "Despierta".

A la foto molts extres i col·laboradors.......

Amb la gravació de curtmetratges es va redimensionar l'estètica de la casa. Amb TRÁFICO S.L. vam estar tensionats, durant el rodatge.

i amb "Sombra aquí y sombra allá" ho vam passar genial ".

L'equip de rodatge, tots els actors i actrius, Marta Font (la directora) i els membres de la productora, el Dedo en el Ojo, van estar extraordinaris.....

 
Els art "n" musik van servir per redefinir o actualitzar el concepte oblidat del Vernissage gràcies a molts artistes: Luis Barbosa, Julia Castro, Maria Flaqué, Claudio Marcos, Eva Sereno, Yumna Alsawi, o les perfromances de l'Enric Piera, Rosa Grau Amorós (La P.A.P.A.), Edu Lecina, i Jordi Condal, entre d'altres, que van ajudar a contactar amb un públic nou i diferent.

Ara estem molt dedicats a tots els tipus de celebracions (particulars i corporativess) que es poden fer a Les Claus de Sant Pere, però volem obrir una finestra per oferir Xerrades, Conferències, més concerts de música clàssica i jazz, trobades gastronòmiques, exposicions d'art, tasts de vins o vermuts musicats, que formaran part del programa d'activitats del Centenari de Can Pons iniciades el mes de juny del 2016 i que finalitzaran al juny del 2017, amb l'objectiu de donar-nos a conèixer i poder mostrar les múltiples possibilitats que ofereix la finca.

Desciprció de la casa: Can Pons és una torre d’estiueig aïllada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues vessants a dos nivells, de teula àrab.

La planta inicialment era quadrada, de 15 x 15 m, amb masoveria adossada; la part principal està dividida en tres cossos, amb l’entrada i l’escala, que és nova, en el cos central.

La façana d’aspecte basilical està orientada al SO. Té el portal centrat amb relació al carener que és d’arc escarcer i està decorada amb un guardapolç de rajola policromada, a cada banda de la porta una finestra també amb arc escarser.

Al pis les obertures amb forma de balcó amb baranes de ferro forjat.

A les golfes dues obertures iguals amb arc escaser. Totes aquestes obertures estan protegides amb persianes de llibret. La façana és un arrebossat molt llis pintat de blanc. Destaca un rellotge solar.

Hi ha un cos afegit més modern, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab.

El jardí es destacable per la vegetació destacant una magnòlia, i es recorda una gran palmera que va ser atacada per l'escarbat morrut.                                                             
  

Emplaçada a la meitat de la vessant soleia de la vall del torrent de la Vallensana. Està sota la carena i voltada d’altres edficacions.

Originalment era un habitatge d’estiueig, actualment és residència habitual i un restaurant (Les Claus de Sant Pere).                        

L'estat de conservació és bo. Ha estat molt reformada, paviments nous, escala i coberta nova.                                                             
És un bon exemple de torre d’estiueig, de nova planta, amb elements historicistes, de la segona tongada d’estiueajamts de principis del s. XX.Va se  construida al 1916 per la Família Pons.