jueves, 29 de abril de 2010

els sorolls es desintegren; però el títol definitiu era "Esquizofrènia artificial" (Presentat al Premi literari de l'A.B.I. 2010)

10.- No vaig mirar l'hora que era en aquell moment, aquesta informació potser no era important, era un dia festiu, per tant no havia d'anar a la feina, era sol al llit, feia dies que el cansament de l'esforç diari més la tensió provocada per l'entorn m'estava debilitant, fins i tot podria afirmar que havia perdut la part d'alegria que m'havia fet costat des de l’inici de la meva consciència, per tant patia una sensació que em deteriorava l'estat anímic, això sí, aquest desordre provocava que cada vagada sentia el meu cos amb més precisió, podia distingir perfectament la comunicació que es podia establir entre el cervell i cada una de les parts, incloses les extremitats, estava prenent el control de moltes funcions fins i tot de les funcions autònomes com la respiració i el ritme cardíac, es podria definir com “el camí de la perfecció", potser fruit de la meditació, de seguir tècniques de relaxació i control, havia de combatre tot l’estrès del dia a dia amb accions que jo mateix controlés, per tant volia mantenir-me lluny de la medicació, apartat del control mèdic, potser he perdut la fe en la medicina moderna i els metges que l'envolten, de fet no volia confiar en ningú, només jo mateix volia analitzar-me, controlar-me, fins i tot diagnosticar-me per aconseguir un objectiu : " Tornar a la societat", però em mantenia amb un cansament diari que, poc a poc, em consumia per dins ........, mentre era al llit vaig sentir el meu nom, aquesta acció es va repetir moltes vegades, sempre en dies festius, potser perquè em relaxava, de fet sempre vaig respondre a la crida del meu nom, no eren ocellets, ni gats, ni sons que simulaven paraules, eren veus humanes, però mai vaig trobar la font d'aquelles veus, el fet que es produís sempre en hores en punt em va fer sospitar que algun aparell electrònic de grabació temporitzat tingués una funció aleatòria de reproducció i es dediqués a intentar establir comunicació amb mi, de manera que progressivament el deteriorament al que em veia sotmès anava en augment, dintre meu es produïa una batalla per voler arribar a la arrel del problema per desfer-me'n d'ell, com si pogués trobar la gravadora per aturar-la i desconnectant-la, o millor si pogués esborrar-la o destruir-la, de fet moltes coses em voltaven pel cap, i despert sobre el llit no parava de rodolar d'una cantó a l'altre, sentia la fredor dels llençols, sobretot de la part buida, no com al vespre quan l'escalfor de la meva companya em deixava una agradable sensació de plaer només per lleure al seu costat, maleïa aquell contrast, aquell negre al costat de blanc, que m'obligava a una transició des d'una immobilitat a un moviment nerviós molt repetitiu, potser malaltís mostrant una ansietat exagerada, ni tan sols les olors del coixí, ni les taques humides de la seva saliva em calmaven, més aviat tot el contrari, això m'havia fet somiar moltes vegades, i de tots els somnis, n’hi havia un que es repetia contínuament, potser volia reflectir l'anhel de compartir el mateix espai temps, poder respirar sobre la seva orella, petonejar el seu coll afegint petites mossegades d’estima, per fondre’ns després en una abraçada que quasi fusionava els nostres cossos, ens trobàvem en l'espai no en el temps, quan jo era a casa ella marxava, quan ella arribava era jo el que sortia, i per les nits en caure el sol, ella anava a dormir, i poques vegades ens trobàvem, així dons per tal de deixar-la descansar, gairebé no feia soroll, potser va ser en aquella època quan vaig donar el tret de sortida de conversacions internes entre la persona que jo era i la persona que jo volia ser, poc a poc vaig establir unes regles noves i el meu silenci extern contrastava amb una ebullició comunicativa que em duia a una voluntat de coneixement empírica, gana de sapiència, volia tenir una boleta màgica amb les respostes que jo no em donava, en qualsevol cas, no va existir una acció puntual que esclatés provocant una metamorfosi sensitiva que em duria a un veritable examen per establir el grau de dificultat comunicativa que patia i que em duia a extrems d'incomprensió social, situació que no podia haver estat produïda pel consum de drogues perquè feia temps que les havia deixat i begudes alcohòliques quasi o gairebé no em prenia, potser només una mica de vi acompanyant els àpats, però el cert és que sentia veus amb claredat, de vegades fins i tot la sensació tàctil d'un "....lleu contacte....", m'havia fet moltes teories mentals que mai vaig explicar a ningú, no volia que tothom em cregués boig, el cert és que havia fet la gràfica temporal on el present històric fos ara, en aquell mateix instant, de manera que vivim tots els moments a la vegada, una seqüència de representacions gràfiques infinites unides per una fórmula matemàtica que només jo conec, però que no puc ni transcriure ni comunicar, però que tothom entén, perquè tothom té capacitat imaginativa, perquè a la vida (- les vides-) son moltes imatges pausades en moviment, com el cinema, i oi que en habitacles consecutius es poden veure varies pel·lícules totes elles diferents?, doncs és exactament el que succeeix al nostre pla espai-temps, potser les meves veus son de futurs incerts, o possibles presents que mai seran, o d'un altre pla temporal que comparteix el mateix espai, la pregunta que tota la comunitat científica s'hauria de fer és per què jo?, i per què només jo puc establir aquesta connexió?, per què jo, només jo puc rebre aquests missatges?. Hauria de fer una petita aturada i explicar les variacions que vaig experimentar respecte els sentits, donat que les primeres experiències van ser les auditives, trobava veus on no hi havia ningú, sentia sorolls al meu voltant, de tant en tant un intens dolor punxava la meva oïda, la del costat dret, aquest dolor venia i marxava sense cap motiu, no eren problemes dentals, ni de tipus nerviós, tampoc era el resultat de canvis de temps o de corrents d'aire, això sí, cada vegada que patia aquest intens dolor em desconnectava, només la foscor paliava en part el dolor agut que semblava perforar de dintre cap a fora; és increïble com hi ha sensacions que desprenen la mateixa energia que el mateix acte, de vegades només de pensar en el dolor el puc sentir, imaginar una ferida hemorràgica empal·lideix el meu rostre, deixant-me en un mareig lipotímic que afebleix el meu estat d'ànims, per tant, sempre he tingut por d'un sentiment hipocondríac com a resposta al meu entorn, com si volgués fer-me sentir el centre del meu entorn, desgraciadament, aquest victimisme m'allunyava encara més del cercle afectiu familiar, veïnal, inclòs l'escolar, i no era ni per les veus que sentia, ni per les malalties que patia en silenci, ni els dolors aguts que em feien embogir, ni la falta d'estima, de fet va ser en adonar-me que aquestes sensacions eren manifestacions imaginatives, però que podien saltar d'una parcel·la a l'altre amb gran facilitat, vaig decidir fer llistes per anomenar, reconèixer i així poder solucionar les meves dèries que de mica en mica anaven transformant la meva personalitat, abocant-la sense cap mena de dubte a una paranoia extrema. Tot va començar després dels sorolls, quan les sensacions incompletes desenvolupaven la meva imaginació, que d'una manera molt natural completava imatges, sorolls, el tacte i l'olfacte, fent una retrocessió en el temps, diria que em vaig adonar d'aquest encreuament sensitiu la primera vegada que vaig pujar el Pedraforca fent una travessa de muntanya, vàrem haver de fet nit abans de fer el cim, era un grup nombrós, dirigit per un professor de religió d'una església adventista, després del sopar ens va sorprendre una terrible tormenta d'estiu, va ser curta però molt intensa, amb llamps i trons, l'entorn semblava agafar part de l'energia alliberada pels núvols, malgrat el risc que comportava mantenir-se sota la descàrrega, el grup va reaccionar amb una pregària, així dons agafant-nos de les mans demanàrem a Déu que allunyés la pluja, en produir-se el miracle, tothom era ple de joia, vaig deixar de creure, l'endemà vàrem fer el cim, després hauríem de tornar al campament, que era molt lluny, tant lluny que aquell dia el vàrem rebre com un càstig diví, aquella jornada va semblar aquells quaranta anys de camí pel desert, en fer-se fosc havíem de seguir el company que teníem al davant per no esquinçar-nos un tormell, en un dels moments vaig adonar-me com els que marxaven davant meu es transformaven en margarides, vaig comprovar com creixien els pètals de les flors, com el blanc envoltava els caps dels meus companys, els cossos es feien més prims, i en lloc d'anar pas a pas anaven donant salts, vaig alentir la marxa perquè no volia convertir-me en margarida i el noi que caminava just darrera meu va marxar en paral·lel durant uns segons, en veure el seu rostre, vaig veure com aquell jovenet es transformava, vaig quedar-me bloquejat, no podia fer res, i veia com li creixia la barba, com es desfigurava el seu rostre, com es transformava en un monstre, havia d'aturar aquella metamorfosi, d'una empenta el vaig despertar d'aquella peregrinació monòtona en la que tots semblaven adormir-se, li vaig demanar qui era, volia saber el seu nom, potser li vaig salvar la vida, la conversió va quedar interrompuda, va recuperar el seu aspecte original, les margarides van tornar a ser el grup de muntanyencs que volien arribar al campament per poder dormir, el cansament era letal, per tant havia experimentat un estrany procés, que es manifestaria en el futur alterant part de les formes, de manera que en rebre petites dosis d’ informació el meu cervell completava l’objecte, persona o situació, però l'error cada vegada era més gran, confonia persones, confonia veus, la meva memòria no retenia els meus actes, i a poc a poc em trobava vivint en un buït, inclús la voluntat de moviments es veia afectada, volia girar a la dreta i m'anava cap al cantó contrari, volia dir una paraula o dir un nom i em confonia, volia escriure un número que mentalment controlava, però invertia els dígits, els aliments que volia introduir en un armari eren introduïts a la nevera, petits mossos d'aliments eren introduïts a la rentadora barrejats amb roba bruta, la conseqüència de tots aquests errors van abocar-me a un bloqueig de impotència en no poder aconseguir els objectius, la meva ment volia fer una acció i les meves mans materialitzaven una altre, per tant, la llista d'errors m'havia de servir per trobar la matriu de la disfunció, vaig quedar sorprès de les coses que vaig decidir escriure de manera sobtada, impedint que el cervell manipulés l'acció, ara mateix no sabria dir si coses com treure un tros de pollastre de la rentadora, ser conscient que els mallorquins podrien invadir el Cap de Creus per deu tenien l'ajut dels hipopòtams mentre que els meus col·legues i jo havíem anat d'excursió amb una cantimplora folrada de vellut verd, per les parets hi ha fulles que cauen al ser vistes i es descomponen en tocar a terra, provocant una pudor tant forta com la que feia aquell ratolí que va quedar atrapat entre les cordes d'aquell piano de paret, alliberant una pudor estrema, volia canviar els meus hàbits, el record de l'estiu passat feia que per primera vegada en les darreres setmanes d'un mes d'agost, quan la temperatura comença a ser prou fresca com per gaudir de l'estiu sense suar.... feia tan bona temperatura que convidava a fer una dutxa amb aigua tebiona...., una tensió exagerada motivava que des d'abans de l'estiu que no m'hagués fet un bany, com suava tant no calia que em dutxés, ja em remullava amb la suor, un pel salada, però era suficient...., de fet em trobava molt a gust perquè al coll m'havia sortit una petita capa de greix de color fosc-tirant a negre que evitava la fricció amb el cinturó de seguretat cada vegada que entrava a la cabina per conduir la furgoneta de la feina, i a més a més em servia per enganxar coses (per exemple, havia d'enganxar un paper a la nevera per recordar-me de comprar iogurs, doncs fregava el paper pel meu coll i així el podia deixar enganxat a la nevera), el fet de conviure amb els mateixos pantalons i samarreta durant 15 o 20 dies produïa una satisfacció enorme, un autoconeixement, que em duia a experimentar noves sensacions, com deixar els pantalons al terra i que quedin suspesos per sí mateixos, i la pudor de la samarreta servia per matar els insectes com els escarabats, les mosques o els mosquits......, pudor que contrastava amb la ferum del ratolí en descomposició dins del piano, però tot aquest estadi de confort podia desaparèixer amb un gest, amb una simple dutxa; era curiós veure com l'aigua agafava aquesta la tonalitat adquirida pel meu cos ...... l'únic record que m'ha quedat ha estat una certa oloreta a formatge, suposo que amb una miqueta de sabó hagués marxat, però per aconseguir una sensació de frescor, em calia parlar de les ungles dels dits de les mans i dels peus, potser la ferum de formatge provenia de la fermentació de diferents substàncies oprimides entre la carn dels dits i i les durícies de les ungles, en una simbiosi anaeròbica fermentada per l'absència de desinfectants, un perfum meravellós, molt similar als formatges més valorats del país veí, o pixar-me en passar el pont que marcava la frontera entre el límit del meu i el d'ells, per començar a cridar sota un pont fins perdre la veu, volia seguir escrivint les anècdotes desinfectades de raó, per pur esbarjo mental, bocanades de plaer i dolor en el contrast del fred, sentir com es trenca un queixal en mossegar una pedra, produint una font de sang, estirar cabells fins obrir els ulls per deixar sortir llàgrimes per les oïdes de mirades enrabiades que ens assequen la gola, atrapant la mucositat verdosa en un espai entre el nas i les amígdales, moc de gust amarg que produeix un plaer immens en fer-lo circular entre les dents abans de ser engolit, potser era víctima del victimisme que produeix la falta de control, aquest surrealisme imaginari es trencava cada vegada que un soroll accelerava com si fos un vehicle esportiu o un model anacrònic de la Fórmula 1 conduït per un carnaç putrefacte, soroll que es diluïa dins la tamborada mimètica seguint el tempo de Calanda durant la Setmana Santa, de manera que havia tornat a trencar el pla temps espai, cada vegada era més notòria la incomprensió aliena, la gent no entenia els meus pensaments, què havia passat amb la telepatia? per què uns objectes inerts es poden comunicar i jo no? Quin és l'idioma universal de les màquines?, la llista era interminable, cada vegada trobava més incoherents els meus pensaments, ja no voldria escriure'ls, ara voldria memoritzar-los, per no caure en el mateix parany, no volia ser un ratolí sorprès per aquell DO desafinat, de fet cada vegada era més conscient del meu entorn, aquell fet produïa tremolors incontrolades als dits de les meves mans, si aquesta tremolor s'estenia pel meu cos em paralitzaria, i podria quedar atrapat dintre de dos plans; faria, seria la intersecció imaginaria d'una fórmula matemàtica errònia, solucionable en part, tot aquest enrenou em deixava en desavantatge, podria desintegrar-me en part, o millor encara, poder fer salts en el temps, com si una teletransportació del cos material es pogués produir, lògicament sentiria por, por pel perill existent de divorci entre ment i cos, acció que més d'una vegada havia experimentat en seure mantenint una immobilitat i sentir-me sobrevolat pels meus sentits, un joc on la materialització i la descomposició s’alternen generant energia, per poder ser a dos llocs en el mateix instant, però això només s'aconsegueix quan els sentits revoloteixen al voltan del cos, que guarda una memòria virtual, ralentitzada però suficient per percebre els impulsos del tacte, l'olfacte, la vista, l'oida, cada vegada la distància entre els sentits i el cos s'incrementava de manera considerable, afectada per la temperatura ambiental, però encara més influència tenia el percentatge d'humitat, donat que la sequedat absoluta podria trencar el fluxe elèctric que unia el cos amb la percepció, aquest risc era massa alt per continuar el joc, de manera que la decisió d'autointegrar-me en un sol cos anava prenent forma, provocant sempre necessitats noves, com un impuls sexual irrefrenable, amb fantasies continuades per acoblar-me amb femelles impossibles sotmeses una i altre vegada...... allò va fer que les fantasies es poguessin arribar a materialitzar, o només vaig pensar que les faria, era conscient que la tècnica podia produir efectes irreversibles en el meu entorn, per aquest motiu, i per trencar el flux elèctric que m'interconnectà amb els ens volatilitzats, m'obligava a exterminar els suposats incendis interconnexos amb gotetes d'esperma, mentre recordava les experiències imaginades amb aquelles femelles impossibles. Estava ben clar, tothom sabia que jo patia una esquizofrènia aguda, el trastorn de la meva personalitat havia arribat a extrems insuportables, de fet era ben lluny de ser l'home que jo volia ser, i més distant encara de l'home que podia haver estat. Mai seria un home!. 20.-La carta que havia rebut estava signada, però era impossible reconèixer el nom de qui m’enviava aquell escrit; amb una cal·ligrafia inintel·ligible podia interpretar un medicament, similar als antipsicòtics, però el més interessant era l’escrit adreçat a la meva persona: El pacient en qüestió va estar sota vigilància durant 24 hores, s'ha fet un test exhaustiu per trobar errors, s'han comprovat totes les funcions vitals, així com la conductivitat dels impulsos electromagnètics sense trobar cap anomalia destacable, recomanem desconnexió, un període de descans i si els problemes persisteixen, s'hauria d'eliminar el terminal. - "suntax" error a 10 - S'ha generat una resposta automàtica a 20. - Podeu enviar l'error per ser analitzat pel departament informàtic -Si pitgeu "no enviar", el missatge s'esborrarà automàticament sense deixar còpia de la transmissió. La distància amagava una fressa que aniria en augment a mesura que s'acostaven les trepitjades i els comentaris minimitzaven la càrrega elèctrica del ambient, la ionització es neutralitzava per la presència d'uns quants homes i dones, el silenci havia desaparegut, algú es va adonar que la màquina en qüestió era encesa. -Què fa aquest ordinador connectat? va preguntar l'home de la corbata vermella. -Fa temps que aquest ordinador presenta anomalies, el departament informàtic ja està assabentat, de fet ja li han fet un test de rendiment..... va dir una noia amb ulleres negres...... -Donç si no funciona que el retirin, i ara ens cal silenci, el nou director de campanya ens parlarà de les relacions entre els treballadors i els directius de l'empresa per millorar l'ambient i la productivitat laboral............. (es va fer silenci)..... -Demano un aplaudiment per Fidel ..... que ens dirà com amb pocs recursos humans es pot mobilitzar i canviar fins i tot un país.

13 comentarios:

David Garcia Pagan dijo...

Bieeeen, collons, bieeeen!

Me he partido el culo como creo que J.R.M. se habria partido el suyo propio. A pesar del "treballa, Joan, treballa, escriu, escriu, escriu" te habria aplaudido como yo lo voy a hacer ( y hago) ahora mismo: plas-plas, plas. plas: de puta madre: de puta madre las imàgenes, engarzadas, encadenadas unas a otras formando una infinita cadena de water infinito: sugerentes todas, jocosas: asombrantes y llenas de sombras: de una luz intensamente desquiciada: desquiciante el tempo de este texto: me ha recordado algún tema de Charles Mingus: en concreto el tema "pythecantropus Erectus" (no me pregunte porqué (¿quién te ha preguntado nada, idiota? (idiota lo será Vd. y toda su puta prole (etc)))):

confiesa que has vivido: que este texto son las excrecencias de vivir, de haber vivido en su justa medida: es decir: en exceso

confiesa que has bebido: que este texto es la resaca lógica de beber, de haber bebido en su justa medida: es decir: en exceso

siento
decirte
también
que
el
título
es
una
puta
mierda
(con
afecto
te
lo
digo)
:

"els sorolls es desintegren" ja estaba bé:

aunque a mi me gusta "Un aplauso para Fidel"

Salut
i
Fufluns

joan dijo...

Sabes perfectamente que uno de mis más grandes errores es el escribir sin correciones (no me refiero a las ortográficas), escribir de tirón, lo cual me lleva a momentos de desinspiración, de pérdida del hilo de la trama, que soluciono con elementos surrealistas que tanto me han gustado/costado encontrar......., si además añadimos que yo escribo para mí mismo ...... (imagínate lo "corro"sivo que puede llegar a ser .......corrosivo de correr, claro), sin embargo esta vez quise presentar este escrito a un concurso literario......, muy probablemente haya sido torturador para el jurado que ha tenido que releer el texto para saber de qué coño estaba hablando, ¿coño..., dije coño?.... pero si no hay sexo, nada más que unos polvos imaginarios..... sueños de una máquina que lleva a un estadio semivirtual todas las fantasías de un ingeniero informático que no aparece en el texto pero que es el culpable de atribuir condición humana a una máquina, a la que por pensar, experimentar o imaginar, se aparta del servicio activo para terminar (quien sabe!!!) en una planta de reciclaje, no obstante, en este momento estoy con Andreas Wollenweider y su caverna mágica.. disco/tesoro que hace muchos años que me acompaña..... como los amigos, o los que leen (cómo llamar...) las paja-noias que escribo!.... salud, y a beber vino!

XAVIER dijo...

Benvolgut Joan:
Hi han obsesions que son reiterades de temps enlla.
Per exemple el tema de les ungles ronyosses, o el control dels distints membres del teu cos.
Si bé escriure es una bona terapia per a tu esta clar que no ne's suficient, per tant caldria el plantegessis una teràpia alternativa, en aquest cas la adient seria:
Una Performance amb l'Enric Piera, sobre ungles brutes, mossagades i veus en l'aire.
Propossa-li!

Xavier

joan dijo...

Com a performanace no estaria mal......., però estimat amic..... aquestes dèries no son teràpies..., de fet tot el text és una atribució de personalitat humana a una m`quina (ordinador), i el fet de trobar aspectes humans a les màquines provoca que la retirin, reparin, extingueixin,... mentre que per lapart humana... els personatges "diguem-los" extranys, són els que trionfen!!!!

XAVIER dijo...

Tot el que es fa amb encert, es una teràpia amic Joan, la relació amb els demes es una teràpia, i quan aquesta relació no es prou satisfactòria ( això ens passa a tots, no només a tu, i evidentment a mi també) la comunicació la fem amb l'ordinador, com fem ara tu i jo, recontant formigues, o en la sublimació de que el barça guanya la lliga.
Per tant tu, jo i el 99% de la població, no perdem oportunitat possible, terapiaetuquem-nos.
Per cert, teràpia propera, dinar de la juguesca, truca a en X.Parets, a veure si espavilem el tema.

joan dijo...

Després de reumiar-m'ho molt, he disenyat (mentalment es clar) la sol·lució definitiva pel besament de cru del Golf de Mèxic...., ara vaig a montar en bici haig de fer exercici, dimarts juguem la semifinal de la copa de veterans d'handobol.

joan dijo...

Per cert, aviat haurem d'anar a bovera a refer teulades, estic a la recerca d'amics de l'ànima que entenguin i tinguin ganes de col·locar teules...... i així podrem pensar en com arreglar els problemes del mòn mentres arxivem les goteres!........

joan dijo...

10. - I did not watch when it was at the time, perhaps this information was not important , it was a holiday , so it had to go to work, the sun was in bed for days that the fatigue effort more daily stress caused by the environment I was weakening even be argued that he had lost the joy that I had really done since the beginning of my consciousness, thus suffering a sense I deteriorated mood , however , this disorder causes each vagada felt my body more accurately , could distinguish perfectly the communication could be established between the brain and each of the parts , including limbs, was taking control many functions including autonomous functions such as breathing and heart rate can be defined as " the way of perfection" , perhaps the result of meditation and relaxation techniques to keep control , he had to fight all stress of everyday actions that I control therefore wanted to keep me away from drugs , medical control section , maybe I lost faith in modern medicine and doctors around you , in fact it I wanted to trust anyone , only myself I wanted to analyze , control me even diagnose me achieve a goal : " Go back to society," but I kept a diary fatigue that gradually consumed me inside ........

joan dijo...

while he was in bed I heard my name , this action was repeated many times, always on holidays , perhaps because it relaxes me , in fact I always answer the call of my name were not birds or cats or simulated sounds that words were human voices , but I never find the source of those voices that always occurs in o'clock made ​​me suspect that any electronic device timed Recording had a random function of reproduction and is dedicated to trying to communicate with me , so that progressively damage the subject I saw was increasing, there was a battle within me to want to get to the root of the problem to get rid of me ' n him, as if he could find to stop the recorder and unplug it, or better if you could remove it or destroy it , in fact many things I round the head, and awake on the bed kept rolling one side to the other, felt the coldness of the sheets, especially the empty part , not the heat of the evening when my partner left me a feeling of pleasure just for pleasure beside him , cursing that contrast , that black next to white , which made ​​me a transition from an immobile to a repetitive movement nervous , perhaps showing an unhealthy anxiety exaggerated , even the pillow smells , stains or wet saliva I am calm, quite the contrary, I felt that this dream many times, and every dream , there was one that was repeated continuously , you may want to reflect the desire to share the same space of time, to breathe on her ear , kissing her neck adding small bites loves to fondre'ns after almost fused in an embrace our bodies , we were not in space in time when I was at home she was leaving when I got what she was leaving , and sunset on the nights she went to sleep, and we were rarely well gifts to let it rest, almost did not make noise , maybe it was at the time when I gave the starting signal of internal conversations between the person who I was and who I wanted to be , I gradually establish new rules and my silence contrasted with a boiling external communication that led me to a desire for empirical knowledge , hunger for wisdom , wanted to have a magic ticket to the answers that I did not gave me , in any case, there was not a single act exploded causing a metamorphosis sensitive I would a real test to establish the degree of difficulty communicative suffered and that led me to the ends of social incomprehension , a situation that could not have been caused by the drug that had been made ​​and he had almost no alcohol or nearly took me , maybe just a little wine accompanying meals , but the truth is that he hears voices clearly , sometimes even the tactile sensation of a " light touch .... .... " I had done many theories of mind that I never told anyone, not wanted I believe that everybody crazy, the fact is that had graphics on this historic time was now , at the moment , so live every moment in time, an endless stream of images linked by a mathematical formula I only know , but I can not transcribe or communicate , but everyone understands that , because everyone has imagination , so life (- the video ) are paused many images in motion, such as film , and right in cockpits you can see several consecutive movies all different ? , it is exactly what happens in our space-time plan , you may see are my uncertain future , or present that will not be possible , or another temporary plan share the same space , the question that the scientific community should do is why I? , and why I can only establish this connection ? , why me, I can only receive these messages ? . Should take a short break and to explain the changes I experienced regarding the senses , since the first experiences were hearing voices was where there was no one heard noises around me , occasionally intense stabbing pain the my ear , the right side, the pain came and marched for no reason , they were not dental problems , or nervous , it was not the result of weather changes or drafts , yes, every time I suffered this I disconnected intense pain ,

joan dijo...

, only the dark part Pali acute pain that seemed to pierce the inside out , it's amazing how there are feelings that exude the same energy that the same act , sometimes just thinking about the pain I feel imagine a bleeding wound pale my face , leaving me in a dizzy lipotímic that weakens my mood , so I've always been afraid of a hypochondriac feeling in response to my surroundings , as if make me feel the center of my surroundings , unfortunately , this circle of victimization I walked away even more emotional , family neighborhood , including school and was not felt by voices or by diseases suffered in silence or acute pain that made ​​me mad , or lack of love , was in fact realize that these feelings were imaginative manifestations , but they could jump from one plot to another with ease , I decided to call lists to recognize and be able to fix my obsessions that were gradually transformed my personality , pouring it without a doubt one extreme paranoia . It all started after the noise, when feeling incomplete develop my imagination , that a very full calendar images, sounds , touch and smell, making a reversal in time , I would say I noticed this crossing sensitive the first time I got Pedraforca making a mountain crossing , we had spent the night before the summit was a large group , led by a professor of religion Adventist Church , after dinner we were surprised a terrible summer storm was short but very intense , with thunder and lightning , the environment seemed to take some of the energy released by the clouds , although the risks remain below the discharge , the group reacted prayers and gifts holding hands us ask God to ward off rain, as there was a miracle , everyone was full of joy , I stopped believing , the day we made the summit , then we should return to camp , which was far away, so far that day we received as a divine punishment , that day seemed way these forty years in the wilderness , to make sure we continue the dark companion he had before not to tear tormell us in one of the moments I realized how marching in front of me were transformed into margaritas, I grew to see how the petals of flowers, like white surrounded the heads of my colleagues , the bodies became thinner , and instead of going step by step were jumping , I slowed to make me not want daisy and the boy walking behind me just went in parallel for a few seconds , seeing his face , I see how this young man was transformed , I was locked I could not do anything, and looked like he grew a beard , and his face was disfigured , and transformed into a monster , I had to stop this metamorphosis , a I push the wake of that pilgrimage monotone in which all seemed asleep , I asked him who he was , I wanted to know his name, maybe I saved his life , the conversion was interrupted , regained its original appearance , daisies were again the group of mountaineers who wanted to get to camp to sleep , tiredness was lethal , so had experienced a strange process , manifested in the future by altering some of the ways , so receiving small doses of information my brain completed object , person or situation, but each time the error was larger , confused people, confused voices, my memory retained my actions , and little by little I was living in a vacuum, even the desire to movements looked concerned ,

joan dijo...

I wanted to turn right into the corner and I was not, I meant to say a word or a name and I was confused , I wanted to write a number that mentally controlled , but reversed the digits , I wanted food were introduced into a closet in the fridge , small bites of food were placed in the washing machine with dirty clothes mixed , the result of all these errors poured me a lock of helplessness in not being able to achieve the objectives , my mind wanted to do an action and another materialized in my hands , so I had a list of bugs used to find the matrix of dysfunction , I was surprised at the things that I decided to write suddenly , preventing the brain manipulate the action , right now I could not tell if things like a piece of chicken out of the machine, be aware that they could invade Majorca Cap de Creus ten hippos while they had the help of my colleagues and I had been hiking with a bottle green velvet lining , the walls are to be seen leaves falling down and touching the ground, causing a stench so strong that he did that mouse stuck between the strings of the piano that wall , releasing a stench shudder , I wanted to change my habits , memories of last summer meant that for the first time in the last weeks of August, when the temperature beginning to be cool enough to enjoy summer like no sweat .... that was pretty good temperature invited to a shower with water .... tebiona , a tension that motivates exaggerated since before the summer I had not taken a bath as I had sweated so no shower , as I soaked in sweat , one for salt , but it was enough .... in fact I was very happy because the neck had gone a small layer of fat dark to black , which avoided friction with the seat belt every time you entered the cabin of the van to drive to work, and also I used to stick things ( for example, had pasting a role in the fridge to remind me to buy yogurt , then rubbing the paper on my neck so I could leave stuck to the fridge ) , the fact of living with the same pants and shirt for 15 or 20 days produced enormously satisfying one self , which led me to experience new sensations and let your pants on the ground and remain suspended for themselves , and the stench of the shirt used to kill insects such as beetles , flies or mosquitoes ......

joan dijo...

shame that contrasted with the stench of rotting mouse in the piano , but this state of comfort could disappear with a gesture , a simple shower , it was curious to see how this took water acquired by the tone my body ...... the only record that I've been oloreta was some cheese , I guess with a little soap have gone , but to achieve feeling fresh , I had to mention the nails of the fingers and toes , maybe the stench of cheese came from the fermentation of various substances between oppressed meat finger nails ii corns , fermented in anaerobic symbiosis the absence of disinfectants , perfume wonderful, very similar to cheese the most valued neighbor , or piss me passing the bridge that marks the border between the edge of my and them to start calling under bridge to lose his voice , I wanted to continue writing the stories disinfected reason for pure recreation mental puffs of pleasure and pain in the contrast of the cold , felt like a broken tooth biting into a rock , causing a fountain of blood, hair pulling to open your eyes to let out tears ears tantrums that looks dry throat , green mucus trapping in an area between the nose and tonsils , bitter mucus produced immense pleasure in doing it to circulate among teeth before being swallowed , was perhaps a victim of victimization that produces the lack of control , the surrealist imagery was broken each time a noise accelerates like a sports car or an anachronistic model of Formula 1 driven by a putrid Carnac , noise be diluted in the following tamborada mimetic tempo Calanda during Easter , so had returned to break -up time space was increasingly noticeable lack of understanding of others , people did not understand my thoughts , what had happened telepathy ? why some inert objects can communicate and I do not ? What is the universal language of machines ? , The list was endless , more was more incoherent my thoughts because I would not write now I would memorize them not to fall into the same trap I did not want to be a mouse surprised that DO tune in fact became increasingly aware of my surroundings , that fact leads to uncontrolled shivering fingers of my hands , if extended by shaking my body paralyzed and can remain trapped within two planes , would would be the intersection of an imaginary mathematical formula wrong solvable in part, all this hoopla left me at a disadvantage , I would disintegrate in part, or better yet , to make jumps in time , as if a body Teleportation material could be produced naturally feel fear, fear of the danger existing divorce between mind and body , an action that had experienced more than once to sit in stillness and maintaining a feeling flown by my senses , a game where the materialization and decomposition generating alternate energy, to be in two places at the moment , but this is only achieved when the body senses revoloteixen voltan that keeps a virtual memory ralentitzada but enough to perceive the impulses of touch , the smell , sight , hearing , whenever the distance between the senses and the body increased significantly affected by ambient temperature , but had more influence on moisture content , since the absolute dryness could break the electrical flow that connected the body with the perception that risk was too high to continue the game , so the decision autointegrar me in one body was taking shape , leading to ever new requirements , as unstoppable sex drive with fantasies continued to join with me and a female subject impossible again ......

joan dijo...

what did that fantasies could not materialize , or just thought I would make , was aware that the technique could produce effects irreversible in my environment , therefore , to break the flow and electric m'interconnectà volatilitzats with us , made ​​me wipe the alleged fire interconnexos with droplets of semen, while those with imaginary remembered experiences impossible nuts . It was clear , everyone knew I was suffering from acute schizophrenia , personality disorder I had reached unbearable extremes , in fact it was far from being the man that I wanted to be , and even more distant from the man who could have been. Never be a man ! . 20. - The letter he received was signed , but it was impossible to recognize the name of the one who sent me in writing , with an unintelligible handwriting could play a drug similar to antipsychotics , but more interesting was written addressed to myself : the patient in question was under surveillance for 24 hours , it has become a comprehensive test for errors , have checked all the vital functions and conductivity electromagnetic pulse without finding any remarkable anomaly recommend disconnecting a period of rest and if problems persist , you should remove the terminal. - " Suntax " Error 10 - has generated an autoresponder to 20. - You can send the error to be analyzed by the IT department , you click " do not send" , the message is automatically deleted without backup transmission . The distance hid a noise that will increase as the footsteps approached and comments minimizing the electrical charge of the ambient ionization is neutralized by the presence of a few men and women, the silence was gone , someone realized that the machine in question was on. What makes this computer online? asked the man in the red tie . Long ago , this computer has anomalies , the IT department is already aware , in fact we have done a performance test ..... said a girl with dark glasses ...... Well if that does not work retirement , and now we need silence , the new campaign manager will discuss the relationship between workers and company managers to improve the environment and labor productivity ............ . ( became silent ) ..... you asked for applause True ..... tell us how with few human resources can be mobilized and even change a country.